camiseta-autonomo-plegada-500

Moda sostenible per salvar el planeta

Tic, tac, tic, tac… Cada segon que passa es crema o s’enterra una quantitat de teixits equivalent a un camió d’escombraries. Tic, tac… Es necessiten 7.500 litres d’aigua per produir els teus jeans. Tac. Tac. Tac. Ja ho has pensat, ecofriendly, si pots “vestir” en pau?

Sabem que la indústria de la moda, o més aviat el fast fashion (que vindria a ser el McDonalds de l’haute couture), és la segona indústria més contaminant del planeta, només superada pel petroli. En aquesta nova etapa en què hem pres consciència ecològica (qui no ha pensat, mig de broma, mig en veritat, en realitzar una acció poc sostenible “a la Greta Thunberg no li agradaria això”), noves iniciatives respectuoses amb el medi ambient han començat a aflorar també dins el sector. Ha arribat l’hora de la moda sostenible.

Un exemple d’aquesta nova onada és el slow fashion. Les característiques bàsiques que han de tenir les peces per entrar dins aquesta categoria són: dissenys ètics i sostenibles, promoure el comerç i els salaris justos dels treballadors del sector, eliminar les substàncies perjudicials per a la salut (com advoca Greenpeace en la seva campanya Detox), produir sota estàndards mediambientals i assegurar unes condicions dignes de treball.

Les principals marques mainstream de moda no respecten actualment aquests preceptes. Aigües contaminades per productes químics (com es pot veure al documental Watermark dels cineastes Jennifer Baichwal i Edward Burtynsky), externalització de la producció sota condicions laborals de semiesclavitud i ús de substàncies tòxiques, sobretot en els tints.https://www.youtube.com/embed/5Yvu7-iP7gY?autoplay=0&enablejsapi=1&wmode=opaque

El 2013 l’ensorrament del complex tèxtil Rana Plaza a Bangladesh va acabar amb la vida de 1.300 persones, però també va fer obrir els ulls sobre les condicions de treball inhumanes que la indústria de la moda promovia -a Rana Plaza, que fabricava productes per empreses com Primark, els treballadors cobraven 28 euros al dia.

Tot i aquest desvetllament de consciència, encara hi ha un gran desconeixement de l’impacte que el sector tèxtil té en el medi ambient. No sabem que la fantàstica camisa que ens acabem de comprar per ser els més in trigarà segles a descompondre’s. Ni que el parell de sabates que adquirim com si fóssim la mateixa Carrie Bradshaw han generat 23 kg de Co2 durant la seva fabricació.

Si seguim a aquest ritme, la generació de residus augmentarà més del 50% l’any 2030 i amb aquestes perspectives, no hi haurà Objectius de Desenvolupament Sostenible que es compleixin. Per això, l’Agència Europea del Medi Ambient insta a la indústria del fast fashion a estimular un model d’economia circular: aprofitar els recursos donant una nova vida a les peces.

moda-eco-friendly-1

Moda eco-friendly: 3 simples pasos

La moda sostenible es, ante todo, una alternativa a la moda que todas conocemos. ¿Qué tiene de especial? Son varios los factores que la diferencian porque parte desde una visión totalmente distinta que la modafast fashion.

Este tipo de moda es la que cambia sus colecciones cada temporada y que hace que ese pantalón color verde agua chupín que te compraste el verano pasado ya no esté “in” este verano y, por lo cual, tenés que comprarte ese otro de corte oxford y de tal color que se impuso.

La moda sostenible pone en jaque los principios de la moda fast fashion y establece sus 3 puntos básicos.

Lo más importante de la moda sostenible

Vamos entonces a ver cuáles son las características de la moda sostenible para entender qué es lo que nos propone.

#1 Potencia lo local

La moda sostenible busca impulsar a los diseñadores independientes, esos que podés encontrar a la vuelta de tu casa o que tienen su atelier a pocas cuadras de donde vos trabajás. Busca valorizar el trabajo de ellos en detrimento de las grandes marcas de moda que comercializan sus prendas alrededor de todo el mundo. “Compre local”, ese pareciera ser el slogan de la moda sostenible

Y por si pensás que en tu ciudad no hay diseñadores o que no encontrás alternativas a las grandes marcas, te decimos que busques porque SEGURO hay y, si no, siempre está la posibilidad de comprar online en cualquier parte del país y del mundo.

encuentra una bolsa para cada ocasion1
DARKBIRD77/ISTOCK/THINKSTOCK

#2 ¡A reciclar!

¿Por qué esa camisa blanca que ya tiene un par de años en tu vestidor no puede transformarse en una nueva prenda? Con nueva no decimos que sea con “uso cero” sino que hay muchas formas de reutilizarla. Podés ponerle apliques, bordarla, pegarle lentejuelas o pintarla a mano. ¡Lo que se te ocurra!

La moda sostenible parte del principio de que todo está hecho para utilizar una y otra vez, cambiando sus formas, sus colores, incluso su función. Porque un pantalón de jean que ya no usás puede transformarse en un bolsito para llevar a la playa o en un portacosméticos. SÍ, las ideas abundan. Solo se trata de animarse a implementarlas.

>> Podés probar con esta idea: Shorts intervenidos, ¡ponele onda a tu ropa!

#3 Stop lavados

Una de las cuestiones que pone en evidencia la moda sostenible es el lavado de la ropa. Cada vez que cargás el lavarropas hacés un uso importante en cantidad de agua, y como propone ser una moda ecofriendly, busca también que las prendas sean no-lavables.

Es decir, podés utilizar varias veces una misma prenda sin tener que lavarla u optando por lavados en seco. Claro que las telas y las composiciones para lograr esto son especiales y en general a partir de fibras puramente naturales.

¿Compraste alguna vez una prenda sostenible? ¿Cómo te animarías a reutilizar tus prendas? ¡Queremos conocer tu opinión!

foto-3709004_15_630x420

Creixen les vendes de moda sostenible

La producció de quilòmetre zero o amb materials reciclats és cada cop més important en el sector tèxtil. El nombre de marques de moda sostenible a Catalunya ha augmentat un 23% en l’últim any, segons dades de la plataforma Ethical Time. La pandèmia també ha generat un efecte positiu i ha contribuït a accelerar l’aposta per productes de proximitat.

“Avui una empresa no té futur si no es planteja l’element de sostenibilitat en la seva equació”, reconeix la directora general de Comerç del Departament d’Empresa i Coneixement, Muntsa Vilalta, en declaracions a l’ACN. Des d’aquesta àrea, Vilalta defensa la sostenibilitat i la digitalització com a elements claus per impulsar les marques catalanes a escala internacional.

“El 2013, més de mil persones van morir a una fàbrica tèxtil a Bangladesh. Va ser un punt d’inflexió a partir del qual la consciència a escala internacional del sector de la moda va augmentar molt”, assegura el fundador i director general d’Ethical Time, Ignasi Eiriz. Moviments com ‘Fridays for Future’ o el posicionament de grans empreses internacionals en favor de la sostenibilitat també han contribuït a generar un canvi en el consumidor, que aposta cada cop més per les marques sostenibles.

Creix més d’un 20%

De fet, aquestes han crescut un 23% a Catalunya en l’últim any i un 21% a tot l’Estat. “Cada cop són més les empreses que incorporen el concepte de sostenibilitat en el posicionament de marca”, afirma Vilalta. La pandèmia ha impactat positivament en aquest tipus de companyies perquè ha reforçat l’aposta del consumidor per productes de proximitat.

La crisi del coronavirus ha provocat un impacte “contundent” en el sector de la moda, amb descensos de les vendes de fins al 40%. Tot i això, “les empreses que han apostat per valors de sostenibilitat han tingut un element de creixement”, explica la directora general de Comerç. “La gent s’ha bolcat a valorar el producte i la fabricació local. El canvi que s’havia començat a fer en el sector de l’alimentació, ara ha fet el salt a la moda”, explica la dissenyadora de Iaios, Gemma Barbany.

L’empresa es va crear el 2016 i produeix jerseis fets a partir de fil regenerat, recuperat dels retalls de fabricacions tèxtils. “El fil el comprem a Olot, el teixit i la confecció la fem a Igualada, i nosaltres dissenyem i distribuïm el producte des de Granollers”, afirma Barbany. La companyia ha augmentat les vendes respecte a l’any passat i, durant el confinament ha pogut “parar el cop” gràcies a la venda en línia.

El ‘greenwashing’

L’increment d’aquestes empreses també ha anat acompanyat del denominat ‘greenwashing’. “Només una de cada vuit empreses que diuen ser sostenibles porten a terme més pràctiques que produir amb material reciclat”, afirma Eiriz. Per aquest motiu, Ethical Time ha desenvolupat un certificat amb l’objectiu de distingir quines marques són realment sostenibles.

Per al director general de la companyia, la sostenibilitat va molt més enllà dels materials, i té també en compte on es produeixen les peces de roba, quins recursos híbrids i energètics es consumeixen per produir-les, quina és la seva vida útil i, fins i tot, quines condicions laborals hi ha darrere de la cadena de producció. Eiriz denúncia que, a diferència de la indústria de l’alimentació, el sector de la moda no està regulat i, per tant, els consumidors no poden diferenciar amb claredat quines empreses són realment sostenibles.

El sector tèxtil és el segon més contaminant del món, per darrere del petroli. “Cada any s’emeten 1.200 milions de tones de gasos d’efecte hivernacle a escala global, el 10% dels gasos de tots els sectors”, explica Eiriz. Davant aquesta situació, la cofundadora d’Infinit Denim proposa tendir cap a la moda circular, la “uniformitat” del teixit i la producció local. “La moda sostenible és una aposta per més preu, menys quantitat i més qualitat”, afegeix Barbany.

Les demandes del sector

Per la consolidació de la moda sostenible en el sector, les marques demanen una major regulació i una aposta clara de les administracions pel petit comerç. “Quedem pocs i, si desapareixem, seria un desastre en l’àmbit econòmic”, afirma la dissenyadora de Iaios.

Per la seva banda, la Generalitat treballa en la promoció de la sostenibilitat i la digitalització com a elements claus per posicionar el sector de la moda catalana a escala internacional. “A Catalunya tenim un pol de creativitat i disseny importantíssim, i ens l’hem de creure”, afirma Vilalta. Recentment, Comerç també ha impulsat la primera acceleradora de moda i treballa per promoure que les empreses puguin accedir a la formació en digitalització.

On comprar roba amb impacte positiu

Moda ecoètica

Aquest terme es va encunyar més o menys alhora que naixia Slow Fashion Next, una iniciativa que l’entén com roba feta satisfent al màxim possible tres factors: sostenibilitat al llarg de la cadena de producció,  condicions laborals dignes i producció local. Hi participen dissenyadors, fabricants i comerços de tot l’Estat que actualment posen al mercat prop de 200 marques de roba ecoètica.

Les podem trobar al directori Moda Impacto Positivo, que ens dona el web, contacte i característiques de cada empresa. Per ajudar-nos a buscar podem filtrar per:

  • Tipus de producte: roba de vestir d’home, dona i infantil, roba interior, d’esport, de bany o de la llar. També hi ha marques de calçat, complements, joieria i botigues (físiques, en línia i de segona mà).
  • País i ciutat on té la seu l’empresa.
  • País on confecciona la roba (paràmetre “Producen en”). De les 164 empreses productores que hi ha al directori, el 82% fan almenys part de la confecció a l’Estat espanyol (no sabem quina part).
  • Trets que en fan una opció ecoètica, com ara traçabilitat, producció local, caràcter social (inserció laboral, comerç just…), producció ecològica en algun aspecte o respecte animal.
  • Segells certificadors de producció ecològica o ecoètica, ja siguin per a productes tèxtils o per a productes en general.

Tota aquesta informació està facilitada per les empreses mateixes, a les quals Slow Fashion Next obliga a signar un paper en el qual asseguren que la informació que posen al directori és verídica.

Una altra eina per trobar moda ecoètica (i molts altres recursos per fer un consum conscient), en aquest cas en l’àmbit català, és el mapa Pam a Pam. En aquest directori podem seleccionar el sector tèxtil i obtindrem productors i botigues (la majoria a Barcelona però també a les altres capitals catalanes) amb diferents característiques positives, com ara inserció laboral, producció sostenible o segona mà.

Buscar qualitat

És important tenir-ho en compte sempre que anem a comprar, per tal d’escollir els béns que ens podran fer servei durant més temps i en bones condicions. Així reduirem al mínim la demanda de producció nova i la generació de residus. Aquí donem indicacions pràctiques i precises per saber reconèixer les peces que tenen més qualitat quan som en una botiga de roba.

De segona mà

La compra de roba de segona mà és una opció crucial, donada l’enorme pressió que la producció de roba nova posa sobre el planeta i les persones. Per sort, és fàcil de trobar-ne: fa dècades que per tot el territori hi ha entitats, en molts casos d’economia social o que formen part de Càritas, que recullen roba i la posen a la venda o en donen a col·lectius desafavorits, posant en pràctica el que ara es coneix per economia circular. Solidança/Roba Amiga i Engrunes són dues de les entitats més veteranes que fan possible la reutilització de la roba mitjançant la inserció sociolaboral de col·lectius en risc d’exclusió.

Dintre de l’economia social i solidària

La inserció sociolaboral és un dels trets més presents en l’univers que es coneix per economia social i solidària (ESS), que es pot definir com el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques que prioritzen la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre del lucre i actuen orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat.

Sobretot des de l’inici de la recuperació econòmica el 2014, hi ha un auge de projectes d’ESS que han optat pel sector tèxtil com a font d’autoocupació per a persones en situació de vulnerabilitat que volen professionalitzar-se. En general duen a terme diverses fases de la cadena productiva (disseny, patronatge, tall, confecció i venda) i ofereixen vestuari únic i de qualitat. Com a matèries primeres sovint s’empren fibres reciclades o directament productes tèxtils usats. El recent estudi de Barcelona Activa (de l’Ajuntament de Barcelona) i realitzat per Setem “Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona”, que es penjarà a la xarxa properament, analitza a fons les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats d’aquestes iniciatives, a partir d’una mostra de 45 petites empreses d’ESS catalanes. En coneixerem alguna a l’últim apartat d’aquest article.

Al principal portal espanyol de l’economia solidària hi podem trobar una llista d’empreses de producció tèxtil, calçat i complements de tot l’Estat.

Producció de proximitat en el sector convencional

Ja hem vist que entre les marques ecoètiques o en el món de l’ESS hi trobarem força confecció local. També en podem trobar entre les marques convencionals, i de forma lentament creixent: hi està havent una certa relocalització del teixit i la confecció. De fet la indústria del tèxtil de l’Estat segueix mantenint tota la cadena de productiva, des dels filats fins a la confecció i acabats. És més, també s’està avançant en la producció de matèries primeres locals: s’estan assajant cultius de lli al País Basc i de cotó ecològic a Còrdova, i l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa INTEXTER està fent recerca per desenvolupar l’ús del cànem com a fibra tèxtil. El cànem té molts avantatges agronòmics sobre el cotó.

El directori QésQ ens dóna accés a bona part de les empreses del sector tèxtil català, el pioner i el més important de l’Estat (acumula un 40% de la facturació total). Moltes són empreses petites, i és que el teixit empresarial del sector de la moda espanyol està constituït principalment per pimes i micropimes (al costat, això sí, de gegants de primera línia mundial com Inditex, Mango, Cortefiel o Desigual). Moltes d’aquestes empreses produeixen localment, ja sigui confecció o gènere de punt. Les podem contactar per saber quines ho fan.

Segells certificadors

També podem buscar marques que duguin algun segell certificador, ja sigui de producció ecològica o tenint en compte també aspectes laborals. L’exigència de les entitats certificadores varia força, com detallem en aquest article.

Botons de mostra

Descrivim breument cinc iniciatives amb diferents valors socials i ambientals. Totes venen en línia a tot el territori espanyol.

Iaios és una empresa de Granollers que fa jerseis i samarretes a partir de fibres de llana procedents de retalls sobrants de fàbriques de confecció. Les fibres es tornen a filar i no es tenyeixen, perquè els retalls es guarden ja separats per colors. Els jerseis Iaios no tenen cremalleres ni botons ni xapes, amb l’objectiu que sigui molt senzill recuperar-ne la fibra al final de la seva vida útil. Les peces de vestir són duradores, per una part perquè la llana reciclada és més resistent que altres fibres i, per una altra perquè es fan dissenys atemporals. Els Iaios es fabriquen a petits tallers de Catalunya. A cada jersei se li posa el nom d’una persona gran (d’aquí el nom de la marca) que ens ha aportat testimoniatges amb molt valor humà, contribuint així a mantenir present el seu llegat.

Customizando és una cooperativa madrilenya d’integració social que, exercitant el disseny creatiu, dóna una segona vida als teixits de peces de roba ja en desús. Ofereix, doncs, articles únics amb valor afegit ambiental i artístic. L’objectiu de fons és capacitar les dones que hi treballen perquè puguin ser més autònomes, en concret qualificant-se en disseny, producció o comercialització de productes tèxtils. Després poden quedar-se per formar part de l’equip tècnic de Customizando, o bé crear la seva pròpia cooperativa.
Actualment hi treballen nou dones, que expliquen que volen fugir de l’economia submergida i la dependència dels subsidis: “Som dones que hem decidit acabar amb la precària multiocupació de subsistència i apostar per la professionalització en la costura creativa”. Venen en línia peces de vestir per a dona, home i infantil, i també complements, fundes i estoigs per a oficina i fundes per a coixins.

Cotó Roig és una iniciativa al màxim de local en totes les etapes de la producció de la roba: el cotó es cultiva a la província de Sevilla amb producció integrada (que limita l’ús de pesticides i fitosanitaris), es fila a Ripoll, es teixeix a Navarcles (Bages) i a Mataró, i la confecció es fa a Mataró i a Manresa. Tots els passos es fan sota criteris de sostenibilitat; en el cas del cotó, actualment n’està assajant el conreu ecològic a Còrdova.

Empremta Raval és un taller d’estampació mitjançant serigrafia, sobre roba i també sobre paper i fusta. És un taller artesà que dóna feina en condicions dignes i formació a persones amb especials dificultats d’inserció laboral. Els teixits, les tintes i els processos s’escullen per maximitzar la qualitat i la durabilitat. El projecte és de la cooperativa Impulsem.

Marcelinus és una marca de jerseis fabricats per petites empreses del tradicional sector tèxtil d’Olot (teixidors, filatures, tintorers, confeccionistes…). Els jerseis són una reinvenció dels clàssics “Vespa”: el que portava en Marcelino Camacho, que va inspirar el nom de la marca. Alguns també es fan a partir de fibres recuperades de retalls.
Els retalls de les fàbriques que fan Marcelinus es duen als tallers d’adults que té Integra, una entitat que treballa per millorar la qualitat de vida de persones de la Garrotxa amb discapacitats, transtorns mentals o alteracions en el desenvolupament. Aquestes persones trien els retalls i en fan farciments i articles com clauers o coixins.

LaraRabalBlanc

Contacto

+34 667 795 152
info@lararabal.cat

Horario de atención
Lun - Vie 9:00am - 20:00pm

Copyright 2021 Lara Rabal ©  All Rights Reserved

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
0
× ¿Cómo puedo ayudarte?