Lara Rabal

Moda sostenible per salvar el planeta

Tic, tac, tic, tac… Cada segon que passa es crema o s’enterra una quantitat de teixits equivalent a un camió d’escombraries. Tic, tac… Es necessiten 7.500 litres d’aigua per produir els teus jeans. Tac. Tac. Tac. Ja ho has pensat, ecològic, si pots “vestir” en pau?

Sabem que la indústria de la moda, o més aviat elmoda ràpida (que vindria a ser el McDonalds de l’alta moda), és la segona indústria més contaminant del planeta, només superada pel petroli. En aquesta nova etapa en què hem pres consciència ecològica (qui no ha pensat, me de broma, mig en veritat, en realitzar una acció poc sostenible “a laGreta Thunberg no li agradaria això”), noves iniciatives respectuoses amb el medi ambient han començat a aflorar també dins el sector. Ha arribat l’hora de la moda sostenible.

Un exemple d’aquesta nova onada és elmoda lenta. Les característiques bàsiques que han de tenir les peces per entrar dins aquesta categoria són: dissenys ètics i sostenibles, promoure el comerç i els salaris justos dels treballadors del sector, eliminar les substàncies perjudicials per a la salut (com advocaPau verda en la seva campanyaDesintoxicació), produir sota estàndards mediambientals i assegurar unes condicions dignes de treball.

Les principals marquescorrent principal de moda no respecten actualment aquests preceptes. Aigües contaminades per productes químics (com es pot veure al documentalFiligrana dels cineastesJennifer Baichwal joEdward Burtynsky), externalització de la producció sota condicions laborals de semiesclavitud i ús de substàncies tòxiques, sobretot en els tints.https://www.youtube.com/embed/5Yvu7-iP7gY?reproducció automàtica = 0&enablejsapi = 1&wmode = opac

el 2013 l’ensorrament del complex tèxtilgranota Plaça a Bangladesh va acabar amb la vida de 1.300 persones, però també va fer obrir els ulls sobre les condicions de treball inhumanes que la indústria de la moda promovia -a Rana Plaza, que fabricava productes per empreses comPrimark, els treballadors cobraven 28 euros al dia.

Tot i aquest desvetllament de consciència, encara hi ha un gran desconeixement de l’impacte que el sector tèxtil té en el medi ambient. No sabem que la fantàstica camisa que ens acabem de comprar per ser els mésdins trigarà segles a descompondre’s. Ni que el parell de sabates que adquirim com si fóssim la mateixa Carrie Bradshawhan generat 23 kg de Co2 durant la seva fabricació.

Si seguim a aquest ritme, la generació de residus augmentarà més del 50% l'any 2030 i amb aquestes perspectives, no hi haurà Objectius de Desenvolupament Sostenible que es compleixin. Per això, l 'Agència Europea del Medi Ambient insta a la indústria delmoda ràpida a estimular un model d’economia circular: aprofitar els recursos donant una nova vida a les peces.

Notícies - 05/14/2020

Moda ecològica: 3 simples passos

lamoda sostenible és, abans de res, una alternativa a la moda que totes coneixem. Què té d'especial? Són diversos els factors que la diferencien perquè part des d'una visió totalment diferent que la modamoda ràpida.

Éstipus de modaés la que canvia les seves col·leccions cada temporada i que fa que aquest pantalons color verd aigua chupín que et vas comprar l'estiu passat ja no estigui "in" aquest estiu i, per la qual cosa, has de comprar-te aquest altre de tall oxford i de tal color que es va imposar.

lamoda sostenible posa en escac els principis de la modamoda ràpida i estableix les seves 3 punts bàsics.

El més important de la moda sostenible

Anem llavors a veure quines són lescaracterístiques de la moda sostenible per entendre què és el que ens proposa.

#1 Potència el local

lamoda sostenible busca impulsar als dissenyadors independents, aquests que pots trobar a la volta de casa teva o que tenen el seutallera poques quadres d'on vós treballes. Busca valoritzar el treball d'ells en detriment de les grans marques de moda que comercialitzen les seves peces al voltant de tot el món. "Compri local", aquest semblés ser eleslògan de la moda sostenible.

I per si penses que a la teva ciutat no hi ha dissenyadors o que no trobaràs alternatives a les grans marques, et diem que busquis perquè SEGUR hi ha i, si no, sempre hi ha la possibilitat de comprar online a qualsevol part de país i de l'món.

troba una bossa per a cada ocasion1 — DARKBIRD77 / ISTOCK / THINKSTOCK

#2 A reciclar!

Per què aquesta camisa blanca que ja té un parell d'anys al teu vestidor no pot transformar-se en una nova peça? Amb nova no diem que sigui amb "ús zero" sinó que hi ha moltes formes de reutilitzar-la. Pots posar-li aplics, bordarla, pegar-li lluentons o pintar-a mà. El que se't passi!

lamoda sostenible part de el principi que tot està fet per utilitzar una i altra vegada, canviant les seves formes, els seus colors, fins i tot la seva funció. Perquè uns pantalons de jean que ja no fas servir pot transformar-se en una bosseta per portar a la platja o en un portacosméticos. SÍ, les idees abunden. Només es tracta d'animar-se a implementar-les.

>> Pots provar amb aquesta idea: shorts intervinguts, ¡Ponele ona a la teva roba!

#3 Deixa de rentar-se

Una de les qüestions que posa en evidència lamoda sostenible és el rentat de la roba. Cada vegada que càrregues el lavarropas fas un ús important en quantitat d'aigua, i com proposa ser unamoda ecofriendly, busca també que les peces siguin no-rentables.

és a dir, podés utilitzar diverses vegades una mateixa peça sense haver de rentar-la o optant per rentats en sec. És clar que les teles i les composicions per aconseguir això són especials i en general a partir de fibres purament naturals.

Comprares alguna vegada una peça sostenible? Com et animariesreutilitzar les teves peces? Volem conèixer la teva opinió!

Notícies - 05/14/2020

Creixen les vendes de moda sostenible

La producció dequilòmetre zero o amb materials reciclatsés cada cop més important en el sector tèxtil. El nombre de marques de moda sostenible a Catalunya ha augmentat un 23% en l’últim any, segons dades de la plataforma Ethical Time. La pandèmia també ha generat un efecte positiu i ha contribuït a accelerar l’aposta per productes de proximitat.

“Avui una empresa no té futur si no es planteja l’element de sostenibilitat en la seva equació”, reconeix la directora general deComerç del Departament d’Empresa i Coneixement, Muntsa Vilalta, en declaracions a l’ACN. Des d’aquesta àrea, Vilalta defensa la sostenibilitat i la digitalització com a elements claus per impulsar les marques catalanes a escala internacional.

“el 2013, més de mil persones van morir a una fàbrica tèxtil a Bangladesh. Va ser un punt d’inflexió a partir del qual la consciència a escala internacional del sector de la moda va augmentar molt”, assegura el fundador i director general d’Ethical Time, Ignasi Eiriz. Moviments com ‘Fridays for Future’ o el posicionament de grans empreses internacionals en favor de la sostenibilitat també han contribuït a generar un canvi en el consumidor, que aposta cada cop més per les marques sostenibles.

Creix més d’un 20%

De fet, aquestes han crescut un 23% a Catalunyaen l’últim any i un 21% a tot l’Estat. “Cada cop són més les empreses que incorporen el concepte de sostenibilitat en el posicionament de marca”, afirma Vilalta. La pandèmia ha impactat positivament en aquest tipus de companyies perquè ha reforçat l’aposta del consumidor per productes de proximitat.

La crisi del coronavirus ha provocat un impacte “contundent” en el sector de la moda, amb descensos de les vendes de fins al 40%. Tot i això, “les empreses que han apostat per valors de sostenibilitat han tingut un element de creixement”, explica la directora general de Comerç. “La gent s’ha bolcat a valorar el producte i la fabricació local. El canvi que s’havia començat a fer en el sector de l’alimentació, ara ha fet el salt a la moda”, explica la dissenyadora de Iaios, Gemma Barbany.

L’empresa es va crear el 2016 i produeix jerseis fets a partir de fil regenerat, recuperat dels retalls de fabricacions tèxtils. “El fil el comprem a Olot, el teixit i la confecció la fem a Igualada, i nosaltres dissenyem i distribuïm el producte des de Granollers”, afirma Barbany. La companyia ha augmentat les vendes respecte a l’any passat i, durant el confinament ha pogut “parar el cop” gràcies a la venda en línia.

El ‘greenwashing’

L’increment d’aquestes empreses també ha anat acompanyat del denominat ‘greenwashing’. “Només una de cada vuit empreses que diuen ser sostenibles porten a terme més pràctiques que produir amb material reciclat”, diu Eiriz. Per aquest motiu, Ethical Time ha desenvolupat un certificat amb l’objectiu de distingir quines marques són realment sostenibles.

Per al director general de la companyia, la sostenibilitat va molt més enllà dels materials, i té també en compte on es produeixen les peces de roba, quins recursos híbrids i energètics es consumeixen per produir-les, quina és la seva vida útil i, fins i tot, quines condicions laborals hi ha darrere de la cadena de producció. Eiriz ho denuncia, a diferència de la indústria de l’alimentació, el sector de la moda no està regulat i, per tant, els consumidors no poden diferenciar amb claredat quines empreses són realment sostenibles.

el sectorsr tèxtil és el segon més contaminant del món, per darrere del petroli.“Cada any s’emeten 1.200 milions de tones de gasos d’efecte hivernacle a escala global, el 10% dels gasos de tots els sectors”, explica Eiriz. Davant aquesta situació, la cofundadora d’Infinit Denim proposa tendir cap a la moda circular, la “uniformitat” del teixit i la producció local. “La moda sostenible és una aposta per més preu, menys quantitat i més qualitat”, afegeix Barbany.

Les demandes del sector

Per la consolidació de la moda sostenible en el sector, les marques demanen una major regulació i una aposta clara de les administracions pel petit comerç. “Quedem pocs i, si desapareixem, seria un desastre en l’àmbit econòmic”, afirma la dissenyadora de Iaios.

Per la seva banda, la Generalitat treballa en lapromoció de la sostenibilitat i la digitalització com a elements claus per posicionar el sector de la moda catalanaa escala internacional. “A Catalunya tenim un pol de creativitat i disseny importantíssim, i ens l’hem de creure”, afirma Vilalta. Recentment, Comerç també ha impulsat la primera acceleradora de moda i treballa per promoure que les empreses puguin accedir a la formació en digitalització.

Notícies - 05/14/2020

On comprar roba amb impacte positiu

Moda ecoètica

Aquest terme es va encunyar més o menys alhora que naixia Slow Fashion Next, una iniciativa que l’entén com roba feta satisfent al màxim possible tres factors: sostenibilitat al llarg de la cadena de producció, condicions laborals dignes i producció local. Hi participen dissenyadors, fabricants i comerços de tot l’Estat que actualment posen al mercat prop de 200 marques de roba ecoètica.

Les podem trobar al directoriModa Impacte Positiu, que ens dona el web, contacte i característiques de cada empresa. Per ajudar-nos a buscar podem filtrar per:

Tipus de producte: roba de vestir d’home, dona i infantil, roba interior, d’esport, de bany o de la llar. També hi ha marques de calçat, complements, joieria i botigues (físiques, en línia i de segona mà).
País i ciutat on té la seu l’empresa.
País on confecciona la roba (paràmetre “Producen en”). Del 164 empreses productores que hi ha al directori, el 82% fan almenys part de la confecció a l’Estat espanyol (no sabem quina part).
Trets que en fan una opció ecoètica, com ara traçabilitat, producció local, caràcter social (inserció laboral, comerç just…), producció ecològica en algun aspecte o respecte animal.
Segells certificadors de producció ecològica o ecoètica, ja siguin per a productes tèxtils o per a productes en general.

Tota aquesta informació està facilitada per les empreses mateixes, a les quals Slow Fashion Next obliga a signar un paper en el qual asseguren que la informació que posen al directori és verídica.

Una altra eina per trobar moda ecoètica (i molts altres recursos per fer un consum conscient), en aquest cas en l’àmbit català, i el mapa Pam a Pam. En aquestdirectori podem seleccionar el sector tèxtil i obtindrem productors i botigues (la majoria a Barcelona però també a les altres capitals catalanes) amb diferents característiques positives, com ara inserció laboral, producció sostenible o segona mà.

Buscar qualitat

És important tenir-ho en compte sempre que anem a comprar, per tal d’escollir els béns que ens podran fer servei durant més temps i en bones condicions. Així reduirem al mínim la demanda de producció nova i la generació de residus.aquí donem indicacions pràctiques i precises per saber reconèixer les peces que tenen més qualitat quan som en una botiga de roba.

De segona mà

La compra de roba de segona mà és una opció crucial, donada l’enorme pressió que la producció de roba nova posa sobre el planeta i les persones. Per sort, és fàcil de trobar-ne: fa dècades que per tot el territori hi ha entitats, en molts casos d’economia social o que formen part de Càritas, que recullen roba i la posen a la venda o en donen a col·lectius desafavorits, posant en pràctica el que ara es coneix per economia circular.Solidança / Roba Amiga joEngrunes són dues de les entitats més veteranes que fan possible la reutilització de la roba mitjançant la inserció sociolaboral de col·lectius en risc d’exclusió.

Dintre de l’economia social i solidària

La inserció sociolaboral és un dels trets més presents en l’univers que es coneix per economia social i solidària (ESS), que es pot definir com el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques que prioritzen la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre del lucre i actuen orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat.

Sobretot des de l’inici de la recuperació econòmica el 2014, hi ha un auge de projectes d’ESS que han optat pel sector tèxtil com a font d’autoocupació per a persones en situació de vulnerabilitat que volen professionalitzar-se. En general duen a terme diverses fases de la cadena productiva (disseny, patronatge, alt, confecció i venda) i ofereixen vestuari únic i de qualitat. Com a matèries primeres sovint s’empren fibres reciclades o directament productes tèxtils usats. El recent estudi de Barcelona Activa (de l’Ajuntament de Barcelona) i realitzat per Setem “Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona”, que es penjarà a la xarxa properament, analitza a fons les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats d’aquestes iniciatives, a partir d’una mostra de 45 petites empreses d’ESS catalanes. En coneixerem alguna a l’últim apartat d’aquest article.

A l'principalportal espanyol de l’economia solidària hi podem trobar una llista d’empreses de producció tèxtil, calçat i complements de tot l’Estat.

Producció de proximitat en el sector convencional

Ja hem vist que entre les marques ecoètiques o en el món de l’ESS hi trobarem força confecció local. També en podem trobar entre les marques convencionals, i de forma lentament creixent: hi està havent una certa relocalització del teixit i la confecció. De fet la indústria del tèxtil de l’Estat segueix mantenint tota la cadena de productiva, des dels filats fins a la confecció i acabats. És més, també s’està avançant en la producció de matèries primeres locals: s’estan assajant cultius de lli al País Basc i decotó ecològic a Còrdova, i l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa INTEXTER està fent recerca per desenvolupar l’ús del cànem com a fibra tèxtil. El cànem té molts avantatges agronòmics sobre el cotó.

El directoriQésQ ens dóna accés a bona part de les empreses del sector tèxtil català, el pioner i el més important de l’Estat (acumula a 40% de la facturació total). Moltes són empreses petites, i és que el teixit empresarial del sector de la moda espanyol estàconstituït principalment per pimes i micropimes (al costat, això sí, de gegants de primera línia mundial com Inditex, Mango, Cortefiel o Desigual). Moltes d’aquestes empreses produeixen localment, ja sigui confecció o gènere de punt. Les podem contactar per saber quines ho fan.

Segells certificadors

També podem buscar marques que duguin algun segell certificador, ja sigui de producció ecològica o tenint en compte també aspectes laborals. L’exigència de les entitats certificadores varia força, com detallem en aquestarticle.

Botons de mostra

Descrivim breument cinc iniciatives amb diferents valors socials i ambientals. Totes venen en línia a tot el territori espanyol.

Iaios és una empresa de Granollers que fa jerseis i samarretes a partir de fibres de llana procedents de retalls sobrants de fàbriques de confecció. Les fibres es tornen a filar i no es tenyeixen, perquè els retalls es guarden ja separats per colors. Els jerseis Iaios no tenen cremalleres ni botons ni xapes, amb l’objectiu que sigui molt senzill recuperar-ne la fibra al final de la seva vida útil. Les peces de vestir són duradores, per una part perquè la llana reciclada és més resistent que altres fibres i, per una altra perquè es fan dissenys atemporals. Els Iaios es fabriquen a petits tallers de Catalunya. A cada jersei se li posa el nom d’una persona gran (d’aquí el nom de la marca) que ens ha aportat testimoniatges amb molt valor humà, contribuint així a mantenir present el seu llegat.

Personalitzant és una cooperativa madrilenya d’integració social que, exercitant el disseny creatiu, dóna una segona vida als teixits de peces de roba ja en desús. Ofereix, doncs, articles únics amb valor afegit ambiental i artístic. L’objectiu de fons és capacitar les dones que hi treballen perquè puguin ser més autònomes, en concret qualificant-se en disseny, producció o comercialització de productes tèxtils. Després poden quedar-se per formar part de l’equip tècnic de Customizando, o bé crear la seva pròpia cooperativa.
Actualment hi treballen nou dones, que expliquen que volen fugir de l’economia submergida i la dependència dels subsidis: “Som dones que hem decidit acabar amb la precària multiocupació de subsistència i apostar per la professionalització en la costura creativa”. Venen en línia peces de vestir per a dona, home i infantil, i també complements, fundes i estoigs per a oficina i fundes per a coixins.

Cotó Roig és una iniciativa al màxim de local en totes les etapes de la producció de la roba: el cotó es cultiva a la província de Sevilla amb producció integrada (que limita l’ús de pesticides i fitosanitaris), es fila a Ripoll, es teixeix a Navarcles (Bages) i a Mataró, i la confecció es fa a Mataró i a Manresa. Tots els passos es fan sota criteris de sostenibilitat; en el cas del cotó, actualment n’està assajant elconreu ecològic a Còrdova.

Empremta Raval és un taller d’estampació mitjançant serigrafia, sobre roba i també sobre paper i fusta. És un taller artesà que dóna feina en condicions dignes i formació a persones amb especials dificultats d’inserció laboral. Els teixits, les tintes i els processos s’escullen per maximitzar la qualitat i la durabilitat. El projecte és de la cooperativaUn impuls.

Marcelí és una marca de jerseis fabricats per petites empreses del tradicional sector tèxtil d’Olot (teixidors, filatures, Tintorers, confeccionistes ...). Els jerseis són una reinvenció dels clàssics “Vespa”: el qual portava a Marcelino Camacho, que va inspirar el nom de la marca. Alguns també es fan a partir de fibres recuperades de retalls.
Els retalls de les fàbriques que fan Marcelinus es duen als tallers d’adults que té Integra, una entitat que treballa per millorar la qualitat de vida de persones de la Garrotxa amb discapacitats, transtorns mentals o alteracions en el desenvolupament. Aquestes persones trien els retalls i en fan farciments i articles com clauers o coixins.

Notícies - 05/14/2020